La prevalença actual de l’endometriosi superficial no es coneix molt bé, tot i que és el subtipus més freqüent d’endometriosi. A més, el seu diagnòstic és difícil, ja que tampoc es coneix bé a nivell ecogràfic quina és l’aparença i les característiques de les lesions que provoca, per la qual cosa sovint és necessari realitzar una laparoscòpia o estudi histològic per confirmar la seva presència. Per aquest motiu, un grup d’investigadors de diversos països, entre els quals s’inclouen la Dra. Mª Angela Pascual i la Dra. Betlem Graupera, directora de R+D i Cap de Servei, respectivament, del Servei de Diagnòstic Ginecològic per la Imatge (DGI) del nostre Departament, ha realitzat un estudi prospectiu amb la finalitat d’examinar les lesions que s’associen a aquesta patologia a partir d’imatges obtingudes per ecografia transvaginal i ampliar els coneixements que actualment es tenen sobre la seva aparença i característiques.

L’estudi es va dur a terme sobre una sèrie de 52 dones amb sospita clínica d’endometriosi pelviana que es van sotmetre a ecografia transvaginal preoperatòria i van rebre un diagnòstic confirmat d’endometriosi superficial mitjançant laparoscòpia. No es van incloure dones amb endometriosi profunda detectada per ecografia o laparoscòpia.

Els investigadors van observar que les lesions que provoca l’endometriosi superficial poden aparèixer com a lesions solitàries, múltiples lesions separades i lesions en ram. També poden mostrar la presència de teixit associat hipoecogènic, focus hiperecoicos i/o adherències velamentoses). La lesió pot ser convexa, sobresortint de la superfície peritoneal, o pot aparèixer com un defecte còncau en el peritoneu. En general, la majoria de les lesions presentaven diverses característiques.

La conclusió del treball és que l’ecografia transvaginal pot ser útil per diagnosticar l’endometriosi superficial, i que les lesions presenten diferents característiques ecogràfiques que poden ser descrites.