Donno V, Prats P, Rodriguez I, Polyzos NP.
Am J Obstet Gynecol. 2024 Oct 28:S0002-9378(24)01105-0.
DOI: 10.1016/j.ajog.2024.10.033
Les proves acumulades indiquen que els embarassos després de la transferència d’embrions congelats en cicles artificials s’associen a un major risc de preeclàmpsia. El Doppler de l’artèria uterina, juntament amb els factors materns i els biomarcadores sèrics, és un biomarcador crucial per al cribratge de la preeclàmpsia en el primer trimestre, que ajuda a identificar a les pacients «d’alt risc». Les directrius recomanen encaridament administrar aspirina (150 mg/dia) a aquestes dones, a causa de les sòlides proves que demostren una reducció del 62% en la incidència de preeclàmpsia.
No obstant això, i malgrat que estudis previs suggereixen un menor índex de pulsatilitat de l’artèria uterina després de la transferència d’embrions congelats, cap estudi previ ha explorat l’impacte del tipus de preparació endometrial en el Doppler de l’artèria uterina ni la seva influència en l’estimació del risc de preeclàmpsia en el primer trimestre. Per aquest motiu, un grup d’investigadors del Servei de Medicina de la Reproducció de Dexeus Dona va decidir realitzar un estudi retrospectiu per avaluar-lo.
L’estudi, liderat per la primera autora del qual és Valeria Donno, ginecòloga especialitzada en reproducció assistida de Dexeus Dona, va incloure un total de 27.289 embarassos únics (concebuts de manera natural o després de tractament de reproducció assistida) que es van sotmetre al cribratge ecogràfic del primer trimestre a l’Hospital Universitari entre gener de 2010 i maig de 2023. L’objectiu de l’estudi era valorar si existeix una associació entre l’índex de pulsatilitat de l’artèria uterina i el mode de concepció, tenint en compte en l’anàlisi multivariada factors de confusió (edat, pes, tabaquisme i donació d’ovòcits).
Els resultats van demostrar que els embarassos després de la transferència artificial d’embrions congelats presenten un índex de pulsatilitat de l’artèria uterina significativament menor en el primer trimestre en comparació amb els altres modes de concepció. A més, el percentatge de pacients amb alt risc de preeclàmpsia en el cribratge del primer trimestre va ser significativament més baix en el grup de cicle artificial en comparació amb els altres grups. Això es va traduir en un menor nombre de pacients que van rebre aspirina profilàctica. Els autors conclouen que l’algorisme de risc de preeclàmpsia en el primer trimestre podria veure’s influït per aquesta variació en l’artèria uterina. A la llum d’aquestes troballes, és fonamental avaluar la possibilitat d’ajustar aquest algorisme, incorporant factors de correcció per obtenir un càlcul de risc més precís i evitar que no s’apliqui tractament a pacients que podrien haver-se beneficiat de l’aspirina profilàctica.