Un grup d’investigadors de Dexeus Dona, liderat per la Dra. Mónica Parriego, ha dut a terme un estudi retrospectiu per analitzar si una compactació parcial durant la formació de la mòrula pot influir en la capacitat de desenvolupament i el potencial reproductiu d’un embrió respecte als que presenten una compactació completa.

Els investigadors van analitzar un total de 872 embrions derivats de 196 cicles de diagnòstic genètic preimplantacional realitzats per 165 pacients per detectar possibles aneuploïdies (PGT-A). Un total de 430 embrions no van incloure almenys una cèl·lula durant la compactació (representen el 49,3%), mentre que els 442 embrions restants van formar una mòrula totalment compactada (50,7%).

Es va analitzar el possible efecte de l’edat materna i de la resposta ovàrica sobre la compactació. Es van comparar les característiques morfocinètiques, la taxa de formació de blastocist, la morfologia i la constitució citogenètica dels blastocists resultants. Es van establir comparacions dels resultats reproductius després de la transferència de blastocists euploides d’ambdós grups. Finalment, en un subconjunt d’embrions, es va avaluar la concordança de la constitució cromosòmica de les cèl·lules abandonades, no incloses en la mòrula i el blastocist resultant mitjançant la biòpsia de trofectoderm.

Segons els autors, les mòrules amb compactació parcial mostren una capacitat de desenvolupament reduïda en comparació a les mòrules amb compactació completa. No obstant, els blastocists resultants presenten taxes de euploïdia i resultats reproductius similars. L’exclusió cel·lular podria ser conseqüència d’un desenvolupament embrionari compromès, independentment de la constitució cromosòmica de les cèl·lules excloses. Ni l’edat de la mare ni el nombre d’ovòcits recuperats van afectar la prevalença de mòrules amb compactació parcial.