En menys de 50 anys, el nombre de fills per dona a Espanya s’ha reduït a la meitat, passant de 2,7 en 1975 a 1,1 en 2021 mentre que perquè es produeixi el relleu poblacional és necessari un 2,2. Aquesta realitat ens situa en penúltim lloc a nivell europeu, només per darrere de Malta. ctualment, l’edat mitjana en la qual les dones espanyoles tenen el seu primer fill a Espanya és de 32,6 anys, i els naixements entre mares de 40 o més anys han augmentat un 38% en 10 anys.

Segons els especialistes, els baixos nivells de natalitat registrats en els últims anys estan relacionats amb aspectes socioeconòmics i estructurals, com la desocupació juvenil o les dificultats d’accés a l’habitatge, però també culturals, educatius i sanitaris. Aquests factors han derivat en què la decisió de formar una família s’ajorni cada vegada més, i per tant es retardi l’edat de la maternitat, la qual cosa implica amb freqüència problemes d’esterilitat i infertilitat i la necessitat de recórrer a tècniques de reproducció assistida (TRHA).

“El retard de la maternitat té un impacte important en la fertilitat, ja que a partir dels 35 anys la qualitat i la quantitat dels òvuls es redueix progressivament i les possibilitats de tenir fills de manera natural també, un fet que moltes dones encara no saben” explica la Dra. Elisabet Clua. “En el nostre centre, l’edat mitjana de les pacients de reproducció és de 38 anys i el nombre de tractaments que requereixen una donació d’òvuls suposa pràcticament un 35% del total.”.

Els experts també han alertat que, malgrat que els problemes d’esterilitat afecten a entre el 15 i el 20% de la població espanyola, encara existeix molt desconeixement, estigma i falta d’atenció política. “Durant molts anys s’ha educat a la població adolescent sobre temes com a contracepció i transmissió de malalties infeccioses, però es requereix formar-los perquè coneguin més aspectes sobre la fertilitat”, explica la Dra. Elisabet Clua. “En el nostre centre oferim, si ho desitgen, la possibilitat de valorar la reserva ovàrica a totes les dones, que és un indicador del seu potencial reproductiu i s’analitza de forma molt senzilla, i també informació sobre anticoncepció, salut sexual i assessorament pregestacional”.

Així mateix, el document vol visibilitzar que es tracta d’un problema que va més enllà de l’esfera privada. La població envelleix en tota Europa i a Espanya actualment si creix és gràcies a la migració, per la qual cosa urgeix posar en marxa polítiques familiars i mesures que contribueixin a crear un context favorable. Segons les enquestes, més d’una de cada dues dones en la quarantena sense fills desitjaria haver estat mare, i entre les que són mares un 21% afirma que no han tingut els fills que hagués desitjat tenir. D’altra banda, les dones que han congelat els seus òvuls s’han multiplicat gairebé per 30 en una dècada a Espanya.

A Espanya, és possible accedir als tractaments de reproducció assistida a través del Sistema Nacional de Salut. Però dels més de 400 centres de reproducció assistida que hi ha al nostre país, tan sols un 27% són públics. La conseqüència és que es troben saturats. La llista d’espera en el Sistema Nacional de Salut (SNS) per a un tractament de fecundació in vitro és llarga (un any, de mitjana) però en moltes ciutats aquest temps arriba a duplicar-se. Per això, moltes dones que comencen el procés complint els requisits d’edat (que en general, consisteix a ser menor de 40 anys, però varia en funció de la Comunitat Autònoma) veuen frustrat el seu intent.

Davant d’aquesta realitat, els experts proposen un canvi de paradigma en l’abordatge de la salut reproductiva que incideixi en la infertilitat com a un problema de salut pública, que es materialitzi en diverses mesures i en polítiques públiques que es posin en marxa de manera urgent.

Entre les recomanacions proposades, s’inclouen: campanyes informatives en salut reproductiva des d’estadis primerencs, promoure una educació sexual realista i plural, introduir en el sistema de salut la consulta de fertilitat i programes de detecció precoç de potencials problemes d’esterilitat, millorar l’atenció sanitària a la infertilitat, facilitar i estandarditzar els criteris d’accés als tractaments de reproducció assistida i de preservació de la fertilitat en dones amb problemes per a concebre i acompanyar totes aquestes accions de polítiques socials i econòmiques que creïn un entorn favorable a la maternitat i paternitat.

Document “Consenso sobre Natalidad y Salud Reproductiva en España” (PDF).